Appels à communication

Appels à communication

Femmes et enfants internés en France, 1939-1945 Télécharger au format iCal
 
Appel à communications
Colloque international
10-11 octobre 2025
Femmes et enfants internés en France, 1939-1945.
 
Colloque organisé par la Maternité suisse d’Elne et le Mémorial du camp de Rivesaltes.
 
Depuis plusieurs décennies, les recherches historiques, sociologiques et juridiques se sont penchées sur les lieux de privation de liberté que sont les camps d’internement ouverts en période de conflits internationaux, comme les camps de concentration de la Première Guerre mondiale. Ouverts aussi en dehors des temps de guerre, comme, en France, ceux de 1939 pour les républicains espagnols, mais aussi les centres d’hébergement à caractère souvent carcéral pour les femmes et enfants espagnols réfugiés.
Nombre de témoignages et d’études ont été publiés sur le sort des dizaines de milliers d’hommes parqués pendant des semaines ou des mois, sur simple décision administrative, dans ces non-lieux dérogatoires au droit commun. Longtemps oublié, le sort des républicains espagnols internés début 1939 comme étrangers « indésirables » commence à être mieux connu ainsi que les processus de résistance et de reconstruction qui ont permis l’éclosion d’une certaine vie culturelle derrière les barbelés. De même, les mécanismes de ségrégation et d’enfermement des Juifs étrangers rassemblés dans les camps dans le cadre de la collaboration du gouvernement de Vichy avec le régime nazi ont été particulièrement étudiés ; les moments éphémères et nécessaires d’une poursuite de la vie de l’esprit et de l’acte de création dans ces antichambres de l’extermination commencent à être également objets d’études pionnières. Les connaissances relatives au sort des tziganes se sont amplifiées et des études complémentaires sont en cours.
Le sort des femmes accompagnées d’enfants est encore un angle mort de l’histoire de l’internement.Ceux-ci ne sont, en effet, pas présents dans tous les camps ni dans toutes les périodes de la vie de ces camps. En étudiant les diverses modalités de l’internement pendant une période qui inclut la IIIe République et le gouvernement de Vichy, des chronologies fines permettraient de repérer leur présence, récurrente, et leur spécificité. Il s’agirait de restituer leur identité : profils socioprofessionnels des femmes, nationalités et provenances, parcours de migration. Restituer aussi la vie de ces femmes et de ces enfants dans les camps du Midi et dans les centres d’hébergements répartis sur tout le territoire français : des difficultés pour se nourrir aux façons d’améliorer l’ordinaire, les maladies et les angoisses, mais aussi les jeux et les espoirs, les écoles improvisées et les aides apportées par des organisations humanitaires. Avec, en creux, l’absence des pères, morts, disparus, requis. Avec une attention portée aussi au devenir de ces femmes et de ces enfants : autre internement, déportation, décès, sauvetage vers un autre pays, reconstruction individuelle et familiale.
C’est pour cela que la Maternité d’Elne, qui a permis de donner naissance, pendant la guerre mondiale, à près de 600 enfants nés de mères internées dans les camps des Pyrénées-Orientales, et le Mémorial du camp de Rivesaltes, qui a rassemblé des femmes et des enfants espagnols mais aussi des femmes et des enfants considérés comme étant de « race juive », sont à même de lancer une rencontre novatrice et interdisciplinaire sur cet aspect encore insuffisamment étudié. En privilégiant les travaux inédits basés sur archives ou enquêtes.
 
Comité scientifique d’organisation
Alicia Alted Vigil, professeur émérite, Université nationale d’éducation à distance (UNED), Madrid ;
Geneviève Dreyfus-Armand, présidente du Conseil scientifique de la Maternité suisse d’Elne et membre du Conseil scientifique du Mémorial du camp de Rivesaltes ;
Jordi Guixé i Coromines, président de l’Observatoire européen des mémoires ; Université de Barcelone ;
Laurent Joly, directeur de recherche au CNRS, président du Conseil scientifique du Mémorial du camp de Rivesaltes ;
Théophile Leroy, doctorant en histoire, spécialiste des Roms et Sinti en Europe ;
Nicolas Marty, professeur d’histoire contemporaine, Université de Perpignan ;
Rubén Mirón González, professeur en sciences socio-sanitaires, Université d’Alcalá de Henares ;
Dolores Muñoz Moruno, professeur, Université de Genève ;
Mathilde Pette, maîtresse de conférences, Université de Perpignan ;
Philippe Ryfman, Université Paris-I, Panthéon-Sorbonne ;
Céline Sala-Pons, directrice du Mémorial du camp de Rivesaltes ;
Grégory Tuban, responsable scientifique du Mémorial du camp de Rivesaltes ;
Bruno Vargas, maître de conférences, Institut national universitaire Champollion, Université Toulouse-2 Jean Jaurès, FRAMESPA (France, Amériques, Espagne. Sociétés, pouvoirs, acteurs) ;
Mercedes Yusta, professeur d’histoire contemporaine de l’Espagne, Université Paris-8.
 
Comité institutionnel d’organisation
Maternité suisse d’Elne : Nicolas Garcia, maire de la Ville d’Elne ; Annie Pezin, maire-adjointe ; Béatrice Verhille, responsable du Pôle Culture-Patrimoine-Festivités-Catalanité ;
Mémorial du camp de Rivesaltes : Céline Sala-Pons, directrice ; Grégory Tuban, responsable scientifique.

Avec le soutien des associations
DAME : Descendants et amis de la Maternité suisse d’Elne ;
FRREEE : Fils et filles de républicains espagnols et enfants de l’exode.
Propositions (avec coordonnées et un résumé de 10 lignes)
à adresser avant le 15 mai 2024 à :


Appel en espagnol :
Llamada de comunicaciones
Coloquio internacional,
10-11 de octubre de 2025
Mujeres y niños internados en Francia, 1939-1945.
 
Organizado por la Maternidad suiza de Elan y el Memorial del campo de Ribesaltes
 
Desde hace varias décadas, las investigaciones históricas, sociológicas y jurídicas han trabajado sobre los lugares de privación de libertad que son los campos de internamiento abiertos durante los períodos de conflictos internacionales, como los campos de concentración de la Primera Guerra Mundial. Fueron abiertos también fuera de estos períodos, como en Francia en 1939 por los republicanos españoles, pero también los centros de alojamiento, a menudo de tipo penitenciario, por las mujeres y niños españoles refugiados.
Numerosos testimonios y estudios fueron publicados sobre el tratamiento de decenas de miles de hombres hacinados durante semanas o meses, por una mera decisión administrativa, edentro de estos no-lugares derogatorios al derecho común. Olvidada durante mucho tiempo, la historia de los republicanos españoles internados a principios de 1939 como extranjeros “indeseables” empieza a ser más conocida, así como los procesos de resistencia y de reconstrucción que permitieron el desarrollo de una cierta vida cultural detrás de las rejas. Del mismo modo, los mecanismos de segregación y cierre de los judíos extranjeros agrupados en los campos en el marco de la colaboración del gobierno de Vichy con el régimen nazi han sido particularmente estudiados; los momentos efímeros y necesarios de una continuación de la vida del espíritu y del acto de creación dentro de estas antesalas de la exterminación comienzan a ser también los objetos de estudios pioneros. Los conocimientos relativos al destino de los zíngaros se han ampliado y algunos estudios complementarios están en curso.
El destino de las mujeres acompañadas de niños es todavía un ángulo muerto de la historia del internamiento. Los niños, de hecho, no los había en todos los campos ni durante todos los períodos de actividades de aquellos. Con el estudio de diversas modalidades de internamiento durante un período que incluye la Tercera República Francesa y el Gobierno de Vichy, unas cronologías finas
permitirían detectar su presencia, recurrente, y su especificidad. Trataría de restituir su identidad: perfiles socioprofesionales de las mujeres, nacionalidades y orígenes, itinerario de migración.
Restituir también la vida de aquellas mujeres y de aquellos niños en los campos del sur de Francia y en los centros de alojamientos repartidos en todo el territorio francés: de las dificultades para alimentarse hasta las formas de mejorar el día a día, las enfermedades y angustias, pero también los juegos y esperanzas, las escuelas improvisadas y las ayudas aportadas por unas organizaciones humanitarias. Con ello, la ausencia de los padres, fallecidos, desaparecidos, movilizados. Con atención también sobre el futuro de estas mujeres y de estos niños: otro internamiento, deportación, muerte, rescate hacia otro país, reconstrucción individual y familiar.
Es por eso que la Maternidad de Elna que permitió el nacimiento durante la Segunda Guerra Mundial de cerca de 600 niños nacidos de madres internadas en los campos de los Pirineos Orientales, y el Memorial del Campo de Ribesaltes, que reagrupó a mujeres y niños españoles, pero también algunos considerados como siendo de « raza judía », pueden ahora lanzar un encuentro innovador e interdisciplinar sobre este aspecto todavía demasiado poco estudiado. Con un foco especial sobre los trabajos inéditos basados en archivos o investigaciones.
 
Comité científico de organización
Alicia Alted Vigil, profesora emérita, Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), Madrid;
Geneviève Dreyfus -Armand, presidenta del Consejo científico de la Maternidad suiza de Elna y miembro del Consejo científico del Memorial del campo de Ribesaltes;
Jordi Guixé i Coromines, presidente del Observatorio europeo de las memorias, Universidad de Barcelona;
Laurent Joly, director de investigación en el CNRS, presidente del Consejo científico del Memorial del campo de Ribesaltes;
Théophile Leroy, estudiante de doctorado en historia, especialista de los Roms y Sintis en Europa;
Nicolas Marty, profesor de historia contemporánea, Universidad de Perpinyà;
Rubén Mirón González, profesor en ciencias sociosanitarias, Universidad de Alcalá de Henares;
Dolores Muñoz Moruno, profesora, Universidad de Ginebra;
Mathilde Pette, Catedrática, Universidad de Perpinyà;
Philippe Ryfman, Universidad Paris-I, Panthéon-Sorbonne;
Céline Sala-Pons, directora del Memorial del campo de Ribesaltes;
Grégory Tuban, responsable científico del Memorial del campo de Ribesaltes;
Bruno Vargas, Catedrático, Instituto nacional universitario Champollion, Universidad Toulouse-2 Jean- Jaurès, FRAMESPA (Francia, Américas, España. Sociedades, poderes, actores);
Mercedes Yusta, profesora de historia contemporánea de España, Universidad París-8.

Comité institucional de organización
Maternidad suiza de Elna: Nicolas Garcia, alcalde de la Ciudad de Elna; Annie Pezin, teniente de alcalde; Béatrice Verhille, responsable del Área Cultura-Patrimonio-Festividades-Catalanidad.
Memorial del campo de Ribesaltes: Céline Sala-Pons, directora; Grégory Tuban, responsable científico.

Con el apoyo de las asociaciones
DAME: Descendientes y Amigos de la Maternidad suiza de Elna.
FRREEE: Hijos e Hijas de Republicanos Españoles e Niños del Éxodo.

Proposiciones (con datos de contacto y un resumen de 10 líneas)
a enviar antes de mayo de 2024 a:


Appel en catalan :
Crida a comunicacions
Col·loqui internacional,
11-11 d’octubre del 2025
Dones i infants internats a França, 1939-1945.
 
Organizat per la Maternitaat suïssa d’Elna i el Memorial del camp de Ribesaltes
 
Des de fa unes quantes dècades, les recerques històriques, sociològiques i jurídiques han treballat sobre els llocs de privació de llibertat que són els camps d’internament oberts durant els períodes de conflictes internacionals, com els camps de concentració de la Primera Guerra Mundial. Van ser oberts també fora d’aquests períodes, com a França el 1939 pels republicans espanyols, però també els centres d’allotjament, sovint de tipus penitenciari, per les dones i infants espanyols refugiats.
Nombrosos testimoniatges i estudis van ser publicats sobre el tractament de desenes de milers d’homes amuntegats durant setmanes o mesos, per una mera decisió administrativa, dins d’aquells no-llocs derogatoris al dret comú. Oblidada durant molt de temps, la història dels republicans espanyols internats a principis del 1939 com a estrangers “indesitjables” comença a ser més coneguda com també els processos de resistència i de reconstrucció que van permetre el desenvolupament d’una certa vida cultural darrere de les reixes. De la mateixa manera, els mecanismes de segregació i de tancament dels jueus estrangers agrupats en els camps en el marc de la col·laboració del govern de Vichy amb el règim nazi han estat particularment estudiats; els moments efímers i necessaris d’una continuació de la vida de l’esperit i de l’acte de creació dins d’aquestes avantsales de l’exterminació comencen a ser també els objectes d’estudis pioners. Els coneixements relatius al destí dels zíngars s’han ampliat i alguns estudis complementaris són en curs.
El destí de les dones acompanyades d’infants és encara un angle mort de la història de l’internament. Els infants, de fet, no n’hi havia en tots els camps ni durant tots els períodes d’activitats d’aquells. Amb l’estudi de diverses modalitats d’internament durant un període que inclou la Tercera República Francesa i el Govern de Vichy, unes cronologies fines permetrien de detectar llur presència, recurrent, i llur especificitat. Tractaria de restituir llur identitat: perfils socioprofessionals de les dones, nacionalitats i orígens, itinerari de migració. Restituir també la vida d’aquelles dones i d’aquells infants als camps del migdia francès i als centres d’allotjaments repartits a tot el territori francès: de les dificultats per alimentar-se fins a les maneres de millorar el dia a dia, les malalties i les angoixes, però també els jocs i les esperances, les escoles improvisades i les ajudes aportades per unes organitzacions humanitàries. Amb això, l’absència dels pares, morts, desapareguts, mobilitzats. Amb una atenció també sobre el futur d’aquestes dones i d’aquests infants: altre internament, deportació, mort, rescat cap a un altre país, reconstrucció individual i familiar.
És per això que la Maternitat d’Elna que va permetre el naixement durant la Segona Guerra Mundial de prop de 600 infants nascuts de mares internades en els camps dels Pirineus-Orientals, i el Memorial del Camp de Ribesaltes, que va reagrupar dones i infants espanyols, però també alguns considerats com sent de “raça jueva”, poden ara llençar una trobada innovadora i interdisciplinària sobre aquest aspecte encara massa poc estudiat. Amb un focus especial sobre els treballs inèdits basats sobre arxius o investigacions.

Comitè científic d’organització
Alicia Alted Vigil, professora emèrita, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), Madrid;
Geneviève Dreyfus-Armand, presidenta del Consell científic de la Maternitat suïssa d’Elna i membre del Consell científic del Memorial del camp de Ribesaltes;
Jordi Guixé i Coromines, president de l’Observatori europeu de les memòries, Universitat de Barcelona;
Laurent Joly, director de recerca al CNRS, president del Consell científic del Memorial del camp de Ribesaltes;
Théophile Leroy, doctorant en història, especialista dels Roms i Sintis a Europa;
Nicolas Marty, professor d’història contemporània, Universitat de Perpinyà;
Rubén Mirón González, professor en ciències sociosanitàries, Universitat d’Alcalá de Henares;
Dolores Muñoz Moruno, professora, Universitat de Ginebra;
Mathilde Pette, Catedràtica, Universitat de Perpinyà;
Philippe Ryfman, Universitat Paris-I, Panthéon-Sorbonne;
Céline Sala-Pons, directora del Memorial del camp de Ribesaltes;
Grégory Tuban, responsable científic del Memorial del camp de Ribesaltes:
Bruno Vargas, Catedràtic, Institut nacional universitari Champollion, Universitat Tolosa-2 Jean-Jaurès, FRAMESPA (França, Amèriques, Espanya. Societats, poders, actors);
Mercedes Yusta, professora d’història contemporània d’Espanya, Universitat París-8

Comitè institucional d’Organització
Maternitat suïssa d’Elna: Nicolas Garcia, batlle de la Ciutat d’Elna; Annie Pezin, tinent d’alcalde; Béatrice Verhille, responsable de l’Àrea Cultura-Patrimoni-Festivitats-Catalanitat;
Memorial del camp de Ribesaltes: Céline Sala-Pons, directora; Grégory Tuban, responsable científic.

Amb el suport de les associacions
DAME: Descendents i Amics de la Maternitat suïssa d’Elna.
FRREEE: Fills i Filles de Republicans Espanyols i Infants de l’Èxode.

Proposicions (amb dades de contacte i un resum de 10 ratlles)
a enviar abans del maig del 2024 a:
Lieu Elne (1 jour) / Mémorial du Camp de Rivesaltes (1 jour)
Contact 

En ligne

Nous avons aucun invité et un membre en ligne

Agenda

Novembre 2024
L Ma Me J V S D
28 29 30 31 1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 1

Bureau de la SoFHIA

Caroline Lepage

Présidente de la SoFHIA

Thomas FAYE

Vice-président aire hispanique

Graça DOS SANTOS

Vice-Présidente aire lusophone

Marion GAUTEAU

Vice-Présidente aire latino-américaine

Immaculada FÀBREGAS

Vice-Présidente aire catalanophone

Carole FILLIÈRE

Vice-Présidente Bourses SoFHIA

Xavier ESCUDERO

Trésorier

Davy DESMAS-LOUBARESSE

Secrétaire général

Diane BRACCO

Secrétaire générale

Eva TOUBOUL

Vice-Présidente en charge des relations avec l’enseignement secondaire

Anne PUECH

Responsable du site

Marta LÓPEZ IZQUIERDO

Co-rédactrice en chef HispanismeS

Fabrice CORRONS

Responsable Correspondant·e·s et réseaux

hispanismes-btn

galet-groupement-des-associations-de-langues-etrangeres

REAH (Réseau Européen d'Associations d'Hispanistes)